ÀIAX

AM | @agumack

"No t'alegris, Atrida, d'uns avantatges sense glòria" — Ulisses

Ayer tenía un par de horas entre el fin del trabajo y el cóctel de verano de la empresa para dar un paseo por el centro de Barcelona. Fui al Templo de Augusto, del cual quedan tres impresionantes columnas [ver]. Luego, frente a la Catedral, compré por 3 euros un libro de la colección Escriptors grecs de la Fundació Bernat Metge: Sòfocles. Tragedies, II en la traducción de Carles Riba. Ya tuve la oportunidad de referirme a la Fundació y a Carles Riba (*).

* * *

Soy un 'hincha' declarado de Αἴας, Ajax o Áyax, Àiax en catalán (1, 2, 3). La tremenda intervención de Odiseo, hacia el final de la tragedia (1333-1343), describe bien el dilema universal de los 'políticos' en posición de poder. Pueden 'pisotear' la justicia. Pero les saldrá mal. Tarde o temprano, quedarán cubiertos, como decía Mariano Moreno, de oprobio e ignominia [ver]. La Sra. de Kirchner, una ignorante completa de las lecciones de la historia y de la política, podría leer Ájax con provecho. 

Ésta es la versión de Carles Riba: 

ULISSES. — Escolta, doncs. Aquest home, no vulguis, pels déus, sofrir que se'l llenci així, tan impassiblement, sense sepultura. No deixis que la violència trionfi de tu, fent-te odiar Àiax fins al punt de trepidjar la justícia. Per a mi també era el pitjor enemic que tingués dins l'exèrcit, sí, d'ençà que vaig fer les meves armes d'Aquil.les. I malgrat tot, jo no sabria respondre als seus sentiments amb l'insult, fins a negar que jo veig en ell el més valent d'entre nosaltres, d'entre tots el argius vinguts a Troia — fora d'Aquil.les. De manera que, a bon dret, no li pots infligir un afront; perquè no es Àiax, no, sinó les lleis dels deus que ofendries.

Qué auténtica maravilla.

 

(*) Ver: "Un gran libro sobre grandes libros", Contrapesos, marzo 2021.

___________________